Possibles menhirs i dolmens ubicats en pol. 2 del catastre, parcela 64 

Josep Pàmies

Els treballs publicats fins ara en aquest blog ens parlen de cultures establertes des de fa uns 8000 ó 10.0000 anys en els cims de les muntanyes que envolten l’Aleixar i que podrien enllaçar perfectament amb la cultura de la gent de la Cova de l’Aleu d’Alforja. 

Aquestes cultures, veiem com poc a poc van baixant dels cims i s’estableixen a les faldes de les muntanyes. En tenim exemples en casetes (una de partida Trilles, se li calculen uns 7.000 anys) i elements funeraris (el del Mas de l’Anguera, uns 6.000 anys), per anar poc a poc deixant restes d’enterraments (alguns d’ells envoltant l’actual vila de l’Aleixar) amb una datació  entre 4.000 i 3.500 anys enrere.

Fins ara, les referències orals que teníem i que podien molt bé certificar assentaments ubicats en la part plana del terme datats entre 3.000 i 2.000 anys d’antiguitat, eren les  facilitades per la senyora  Fina Anguera, -persona avesada en aquests temes - ens parlaven de puntes de fletxes trobades en la zona dels Prats ( a tocar a de amb Camp de Vaques) i properes al barranc de Llangostet i una possible activitat d’extracció  de pedres al Bosc del Ferrater.

Era i és un repte que amb paciència volem treballar.

El Bosc del Ferrater

EL BOSC DEL FERRATER 

És un petit bosc  pla, si es ve del camí de Camp de Vaques i amb forta pendent  mirant al barranc de LLangostet. En la seva part alta ens mostra restes de construcció i una interesant mostra de pedres de grans dimensions separades i/o tallades mogudes per el ser humà en tot ell.

 Entenem podria ser des de ben antic una font de subministrament de matèria lítica. Des d’aquí i travessant el barranc ens endinsem en la Partida dels Prats.

Allí hi veiem restes de  quatre formacions circulars que no s’escaparen de la destrucció però que encara ens mostren restes prou importants per tal de fer-ne un estudi. En tenim un cinquena que apareix avui encara en el Googel Earth, però desapareguda avui al fer-se una nova plantació d’avellaners. Aquesta és a la parcela 64 del pol. 2)

Tot seguit passem a detallar el que hem vist. Comencem per CERCLE 1)

Probable lloc d'enterraments

La vista aèria ens mostra una forma circular, tot i que sobre el terreny, la part central, s’assembla més a una el·lipsi d’uns 14 mts. de llarg per uns 4 d’ample. Estarien aquestes,  dins la proporció Àurea.

Creiem que era lloc d’enterraments, pel fet de trobar-hi dues zones de baixa energia. 3.500/ 3.600 UB. En anteriors treballs ja hem parlat d’aquest fet. Baixa energia es igual a ràpida descomposició del cós humà. La que esmentem com a “Zona Central”, es un espai delimitat entre una gran llosa  de 12 mts. de llarg per 1,50 d’ample ( part superior) -probablement destinada a ser la coberta del dolmen-, i els menhirs enderrocats de grans dimensions. La fossa tindrien uns  5 mts. de llarg per 2 d’ample.

Dreta LLOSA de la COBERTA esmentada, esquerra menhir tombat 

Té una orientació Nord/Sud. Zona de baixa energia.

L’altra zona que veiem com a possible lloc d’enterrament es troba situat ( vegeu foto)  en la part superior de la foto i tocant a aquest. Indicat com a “Capçalera Semi-circular”. Viem-lo tot seguit:

Cercle semi-circular

MENHIRS TOMBATS:

A la part esquerra, hi podem observar una forma d'encaix triangular

Té una llargada de 13,70 mts. i una base de 1,10 x 0,70. L’encaix triangular és de 0,30 x o,10.

En aquest hi veiem un rebaix transversal per l'assentament

Les seves mesures són 2,60 mts, de llarg x 1,10 d’ample i un gruix de 0,70.  

Al seu voltant, n’hi ha d’altres de bolcats i de diferent mesures. Tots ells, són d’energia neutre ( unes 6.000 unitats UB).

Sembla el típic d'Obélix

Passem ara a la part esquerra de la foto on hi viem un cercle en forma de capçalera. Aquest  no seria d’enterrament, ja que es totalment positiu.

Hi ha d’altres pedres  treballades amb alçades entre 1,50 mts. i 2,50. Entenem serien les bases de la gran pedra-coberta.. Vida i mort .

A la part esquerra, hi hem anotat un cercla d’energia positiva. Lloc apte per a passar-hi llargues estones. 

Pedres formant cercle

I un element quer hi trobàvem a faltar. Les pedres exteriors típiques d’aquestes construccions que regulen el pas del Sol en solsticis i equinoccis. 

L’obertura de la dreta, està  perfectament orientada a 90º. Es a dir, la sortida dels sol en primavera. La de l’esquerra al ser més oberta, dóna peu a diferents interpretacions, tan solars com llunars. Caldria estudiar-ho.

Obertura a 90º

D’altres pedres de l’entorn

Al voltant i fent cercle

Resumint podrien aventurar, és tractava d’un dolmen assentat damunt una filada de petits menhirs d’uns 12 metres de llarg , (no ens atrevim a anotar l’ample, per manca de proves, però que podria situar-se al voltat d’uns 2 metres) , acompanyat per dos semi-cercles un com a tomba i l’altre com a lloc de medicació o repòs.  Al seu voltant menhirs de diferents mesures que anirien de 13,70 mts al 2,50.

Externament, podria haver-hi un cercle exterior de pedres per fer seguiment solars, avui quasi bé totes desaparegudes per l’acció del ser humà  de forma continuada a través del tems. La darrera a principis del segle XX, quan es donaren aquests llocs i d’altres a l’explotació per a fer llambordes.

Coordenades . 41º 12,56’ 23”N   i E 1º 03’ 20”.