Els Monguillot, a l'Aleixar

Josep Pàmies

Els Monguillot, a l'Aleixar

Conscients que aquest cognom  desperta interès per les  obres que un d’ells realitzà en diferents edificis religiosos i civils en les terres de l'actual provincia de Tarragpna durant el segle XVIII, hem intentar cercar les seves arrels fent un seguiment a través del Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona dels baptismes, confirmacions,  noces i òbits registrats en una època que va des mig segle XVII, fins a la segona meitat del XVIII, conscients que la documentació que trobarem ens mostra uns fets familiars que en generen d'altres   no anotats tot i seguir-los  cronològicament, com pot ser el bateig de Thomas Monguillot, del qual en tenim noticies del matrimoni del seus pares a l’Aleixar,  però sense notícies del seu naixement, bateig i/o confirmació i en canvi,  sí del seu casament, naixement de fills, òbit, etc, S’anotaven els esdeveniments en esborranys i més tard s’inscrivien? No  ho sabem; el que si us podem dir és que hem intentar reflectir aquí de la manera més entenedora possible l’entrada d’aquesta nissaga a l’Aleixar i el seu posterior desenvolupament.

Dir també, que hem intentar -sense sort- trobar referències dels Montguillot  en el gremis de constructors i mestres de cases, tant de Tarragona com de Reus.

Per tant en centrarem en l’Aleixar, oferim le següent informació a partir del primer de la nissaga que formà família (anteriorment en veiem un Monguillot  de Les Borges, casat amb una aleixarenca  apadrinant  un infant) a  la vila: Jaume Monguillot.

• 26.09.1646. El document fa referència les noces que es celebren a l’Aleixar entre JAUME MONGUILLOT, ferrer francès, fill de Pere Monguillot, (no es cita població d’origen) amb la donzella Tecla Vilanova de l’Aleixar. Al casar-se la muller adoptarà el cognom del marit d’ascendència francesa com a referent. Un fet que es repetirà en la família (Reg. 82 pag. 51).

Aquesta família de ferrers i mestres de case s’assentà a l’Aleixar on hi tingueren gran quantitat de finques i s’implicaren dins la vida dels poble. Vegem-los:

• 26.12.1668. Casament entre Jaume Monguillot, ferrer de Maspujols, fill de Jaume Monguillot “abitant de la Aleixar” amb Anna Mª Aymamí. Segurament feia de ferrer a Maspujols (doc Llibre 1er. Pàg 70. registre 120)

•  28.02.1698. Bateig.  Miquel Monguillot, fill de Miquel Monguillot, ferrer; foren padrins els  pares  d’aquest, Jaume Monguillot, ferrer, “dit Jaques”... (doc. Llibre bs Reg. 697 i pàg 692).

AHAT. Llibre 1er. Batejos. Reg 697, pàg. 692

• 21.07.1679. Noces entre Joan Monguillot, ferrer francès i Tecla, filla de Ramón Pàmies, rajoler (doc. Ll.1er.pàg 85.Reg. 150). Ell es fill de Jaume Monguillot, ferrer.

Aquí començarà un grup familiar ben important. Els ferrers: Jaume, Miquel. etc.  junt a la dels “mestres de cases” Thomas, el seu fill Jaume i net Thomas.

Thomàs és un home expert i ben format professionalment parlan. Més enllà dels coneixements gremials de l’època ha aprés de les tècniques de cultures anteriors, com ho demostra en la Sagristia Nova de Poblet; el seu prestigi anà més enllà del  límit local per a ser respectat i admirat, tant pels coneixements tècnics, com per la seriositat en el tracte, i l’acompliment dels pactes subscrits

Veiem que ens diuen d’ells els documents referents a  les seves construccions:

1. 24 de febrer de 1739. Es signa el contracte de construcció de La Sagristia Nova del Monestir de Poblet per un preu de 3.490 lliures. El 10 d’octubre de 1749 es signa l’àpoca  de l’obra.

El 16 de maig de 1740 “P. Bosser. Signa amb Thomas Monguillot de l’Aleixar construir un conjunt de 26 cases junt al Monestir de Poblet” que no s’acabaren de realitzar, (anomenades les cases noves) (1). El seu fill Jaume, mestre de cases, signà també com a fiador el contracte de la Sagristia Nova. Per tant és notori que hi treballà.

 No queda clar si Thomàs va tenir rés a veure amb l’església de l’Aleixar que s’estava refent. Sí que hi ha constància documental del seu fill Jaume que si hi participà després de finat el pare.

La Sagristia Nova del Monestir de Poblet, Interior

2. L’Església de Poboleda. El 25 d’abril de 1749, l’Ajuntament aprova refer i construir la nova església i  és donada l’obra  on es cita que ”cedieron la construcción de las obras de la nueva Iglésia a los albañiles Tomás i Jaime Monguillot, padre e hijo respectivamente, naturales vecinos de Aleixar....... por ofrecer mas ventajas en la construcción de la misma y prometer obrarlas, segon el plano que les fué presentado...”

L’obra és dóna a preu tancat per 8.200 lliures del país. A l’1 de novembre de 1753,  és lliurada i acabada (2)

L'esglèsia de Poboleda, refeta sobre l'antiga construcció, cosiderada "La Catedral del Priorat"

  3. L’Església de Vilaplana (poble veí de l’Aleixar).  “Les obres van començar en 29 de juny de 1736 i el 8 de setembre de 1739, s’hi va celebrar la  primera missa. L’obra es va fer a preu fet (com les altres dues) i el paletes constructors, van ser el germans Tomàs i Jaume Monguillot. Eren de fora vila i no hi ha cap notícia d’ells en la documentació del poble "(3).. ¿..?.

 Esglèsia de Vilaplana (la decoració externa és d’època recent)

Veiem com las tres construccions pràcticament coincideixen en una mateixa època. Ens donen  mostra de la seva capacitat d’organització. Ara bé, ell es creu va néixer en 1685 i quan executa la primera gran obra (Poblet), ja té uns 55 anys.....quantes i quantes obres seves ens resten per a esbrinar?, quina o quines van fer possible que les monjos de Poblet es fixessin en ell?. Es un repte.

Deixem aquí la vida professional i endeinsem-nos en la vida familiar.

 Thomas Monguillot, Mestre de cases, sempre s’anota en els contractes (Poblet, Poboleda) que és ”de l’Aleixar”, i que la seva data de naixement estaria  entre el 1685/86. Per això hem fet un seguiment exhaustiu des de mitjans del segle XVII fins el començament de XVIII. La veritat és que no ens surt cap nom de Thomas Monguillot batejat ni confirmat  a la vila. El que si hi trobem és el següent:

• 22.01.1713. Noces entre THOMAS MONGUILLOT, mestre de cases veí de la vila (l’Aleixar) fill de Jaume Monguillot, ferrer de l’Aleixar, casat amb Catherina Alberich de l’Aleixar.  (AHAT llibre segon doc. pàg 49.reg.52).

• El 28.12.1713 bateja el seu fill Jaume (AHAT LLib. Batejos pàg. 103.reg. 111). Amb el temps serà mestre de cases com el seu pare i participa en les obres d'aquest. Hi ha indicis que Jaume continuà  les obres que es feien a l’església Parroquial de Sant Martí de l’Aleixar. Probablement a la capella de la Santa Fímbria.

• 8.06.1755. Casa la filla Maria amb Isidre Ferrater de l’Aleixar. En el document es fa notar que “és filla de Thomas Monguillot mestre de cases... vivint antes a la ciutat de Tarragona...” Aquesta anotació ens fa creure que si be la família residia a l’Aleixar, -per las raons que fossin- el vincles familiars amb Tarragona existien. Ell hi va  néixer? La seva filla, hi residí durant un temps? Son preguntes que se’ns escapen (AHAT Ll2.p’ag.214 Rgte.217).

Morí el 22 de juny de 1755. En el document adjunt s’anota que fou enterrat a l’Església Parroquial de l’Aleixar, deixant un dispendi pels funerals, misses, etc, etc... Hem vist treballs que recullen aquest fet esmentant  que ”fou enterrat al peu de l’Altar de les  Ànimes” (A. Portales i Pons). Hem de dir que en aquest lloc no es veu cap rastre de tomba. Si és enterrat en l’església, el més probable seria al peu l’altar del Roser o del Sagrat Cor (fan escaire els dos), lloc utilitzat pels cofrares en aquests afers. Cal recordar que tant Thomas, com la seva esposa Catherina, consten inscrits en el llibre de la Congregació del Sagrat Cor de l’Aleixar, en el mes de gener de 1745.

L’enterrament de Thomás, fou de gran solemnitat com ho prova el fet que fou oficiat  per 6 capellans els quals perceberen de “propina” 7 lliures; apart  la resta de despeses, unes 24 lliures. 

Llibre d'Òbits 3er, pàg. 214- Registre 219 (AHAT). Anotació de l'òbit de Thomas Monguillot.

La sacristía nova del Monestir de Poblet. Vista des de la carretera de Prades.

Part exterior de la Capella de Santa Fimbria de l'Aleixar. Planta octogonal i llanterna. Obra dels Monguillot?

El seu net THOMAS MONGUILOT, fill de Jaume, segueix la nissaga de mestres de cases. El trobem també com a propietari de finques en les Recanes (revisions cadastrals) que es passen a la Vila.

Thomas,  Miquel  i Joan eren germans, suposem  amb un bon potencial econòmic com es desprèn de les revisions cadastrals de l’època i les rendes i finques que allí si esmenten. Així veiem com de mestres de cases i de ferrers a la Vila ja n'hi havien. Normalment aquests tenien unes rendes assignades de quatre rals al dia i treballaven (deien) quatre o sis mesos  l’any. A Thomas  Monguillot se li valoren les rendes en cinc rals al dia (25% més) i amb feina 8 mesos l’any. A Miquel veiem té un taller de ferreria en el que hi ocupa fins a 6 treballadors. Anotem que de forma gremial hi veiem tres treballadors, es a dir: ell com empresari, un fadrí (oficial) i un aprenent. Té unes rendes de cinc rals i treballa sis mesos de ferrer. La resta de l’any fa de pagès. De Joan, apart de l’anotació de ferrer, poca cosa més en sabem.

Citem una vegada més  a Ezequiel Gort, quan ens diu que el gremis s’agruparen en confraries. Doncs bé, a Miquel el veiem com a “confrare” de l’altar del Roser que es comença a construir l’any 1704. (4). A la seva mort, veien en el llibre d’òbits com demana ser-hi enterrat al peu d’aquest altar. El seu pare, Thomàs, ja l’hem vist més amunt vinculat amb  l’altar del Sagrat Cor. Gent  de gremis.

  Un detalle de l'impost de Miquel Monguillot, on s’anota que té un fadrí i un aprenent.(arxiu Municipal de l’Aleixar).

Es tractaria doncs, d’un grup familiar que vingué  a l’Aleixar  “per feina”. Les construccions de Thomas donarien ocupació als ferrers.Tots ells viuen en el carrer del Forn. Jaume (pare) i fills Thomas i Miquel.

Miquel té una casa considerada de primera categoria i Thomas una de segona,   amés d’un llarg etcètera de finques rústegues que amb el temps va acumulant la família dins el terme de l’Aleixar.

I la saga continua fins a primers del segle XX  en que s’extingeix el cognom. Com a darrers citem a:

Francesca Llauradó Monguillot casada a l’Aleixar, filla de Josep Llauradó i d’Antonia MONGUILLOT Fort, els tres de Maspujols. Fou la mare de Josep Gebellí Llauradó, (el Xòn) de l’Aleixar (font d’informació Jaume Muixi, descendent dels Gebelli).

Joan Monguilot, té una finca a Les Costes (principis del segle XX).

Maria Pujol Monguillot, té una parcel.la al carrer Raval Baixa a principis del segle XX. Avui casa núm 10 de dit carrer.

Els Mestres de Cases

Com a complement d’aquest treball, no podem passar pel alt un breu comentari del que suposa ser “mestre de cases”.

Aquest títol ve des de l’Edat Mitjana,  Amb ell, ens endinsaríem en el temps del antics mestres de ziggurats, de piràmides, i les ciutats-estat de la Mesopotàmia.

A Europa veiem com en les constitucions del gremi de constructors de Bolonya de 1248,ja  hi figuren inscrits 371 mestres provinents de diferents activitats empresarials totes elles, vinculades amb la construcció. (5)  

La primera menció  que es fa al nom  és  a  Anglaterra i data de 1350, amb especificacions de "paleta, picapedrer i mestre d’obres“.

A casa nostra apareix el nom de la primera associació de mestres de cases a Barcelona en 1211, la seva estructura és Mestre, fadrins i aprenents. L’aprenent treballava sota contracte durant cinc anys. Una vegada examinat i si aprobava, passava a la categoria de fadrí. Un fadrí podia seguir treballant pel mateix mestre o per un altra. El fadrí fill d’un mestre no podia treballar pel seu pare, però sí que s’hi associava com a mestre. (6)

Mestres, Companys i Aprenents, denominacions en que eren coneguts en l’Edat Mitjana, formaven el que en diríem el cós tècnic de l’obra nascuda dins les lògies. D'aquestes,  citades per primera vegada per Chrètien de Troyes, segle XII, sabem que el nom es donava a un local cobert de fusta o pedra, situat dins l’edifici en construcció, on es guardaven les eines i les pedres de més valor. En  ella es feien les reunions de treball, la feina tècnica i la transmissió per part del mestre dels secrets de l’art als iniciats. Hi  havia “la cambra dels traços” en la que companys (ajudants del mestre) aprenien a traçar els plànols a terra, o  sobre guix endurit que desprès esborraven. Per tant, -entenc- haurien de veure  al Mestre de Cases, com l’arquitecte que té en el seu interior  el disseny, planificació, i desenvolupament de l’obra. Els companys serien un equivalent al cos tècnic ecarregat de fer les tasques més delicades i els aprenents, com a persones en les primeres feines d’iniciació i de perfil tècnic. Tallar pedres i posar-les a l’obra era feina de picapedrers i  constructors amb normes pròpies.

Bona part d’aquest funcionament es va mantenir vigent fins el segle XVIII. L’aparició de nous constructors forans que volien tenir les mateixes prerrogatives i drets del mestres d’obres sense ser agremiats ni haver passat cap examen encara que tinguessin un títol acadèmic,  aportaren no pocs enrenous entre ells durant un bon temps.

 Notes

  AHAT ( Arxiu Històrica Arxidiocesà de Tarragona)

1. AGUSTI PORTALÉS i PONS. Història, anàlisi i restauració de la Sagristia Nova del Monestir de Poblet. Tgna 1987

2. Fotocòpia de publicació sobre dita església, de la qual desconec l’autoria

3. VILAPLANA: aproximació a la seva història, costums i tradicions. Maria Anna Vernet i Ferré

4. DESCRIPCIÓ HIST’ORICO ¡-ARTISTICA DE L’ESGLÉSIA DE L’ALEIXAR. Mercé Vidal i Solé 1983

5. LA MAÇONERIA DELS ORÍGENS AL FUTUR. Rafael Dalmau, Editor 2009
6. L’ANTIC GREMI DELS MESTRES DE CASES DE REUS. Ezequiel Gort i Juanpere. Ed. Gremi de la Construcció del Baix Camp Reus