Necròpolis de Rocanys

Josep Pàmies

Miguel Giribets

Els camps d'urnes

Els "camps d'urnes" són la forma d'enterrament que es va produir en una bona part d'Europa occidental entre el 1300 a.n.e. i el 750 a.n.e. aproximadament, des del Danubi i el Bàltic fins al nordest de la Península Ibèrica. Aquest període correspon al final de l'Edat del Bronze i al principi de l'Edat del Ferro. En el cas de l'Aleixar estaríem parlant de camps d'urnes entorn de l'any 1.000 a.n.e., a jutjar per la senzillesa de les restes trobades en una de les tombes.

Els camps d'urnes a Europa

Són enterraments per incineració del cadàver, les restes del es dipositen en una urna dins d'un forat tapat amb algunes pedres i /o sorra. Hi sol haver diversos enterraments en una mateixa àrea, formant necròpolis; d'aquí el nom de "camps d'urnes".

Aquest nou hàbit d'enterrament es va anar estès per Europa a través de les rutes comercials que existien en l'època. Fins fa poc es creia que els camps d'urnes els van portar moviments migratoris centreeuropeus, però sembla que van arribar més aviat pels intercanvis econòmics entre les diverses zones, adquirint trets particulars segons les característiques de la societat en cada lloc.

Enterrament d'incineració dels camps d'urnes. (Imatge: Wikipedia)

En el cas de Catalunya, les vies comercials passaven per la zona costanera i els Pirineus. Amb origen a la zona costanera, tenim el cas més important a Catalunya, com és el de Can Missert, a Terrassa. De la mateixa manera, els camps d'urnes de l'Aleixar arribarien per la costa de Tarragona. Seguint la vall del Segre s'han trobat camps d'urnes a la província de Lleida.

Apareixen en aquests moments els primers assentaments estables, alguns fortificats, amb habitatges rectangulars de sòcols de pedra. És possible, per tant, que a els Rocanys quedin restes d'algun poblat.

Aspecte dels enterraments. (Dibuix: sierradegatadigital.es)

Amb els camps d’urnes es tanca la fase dels anteriors enterraments col·lectius megalítics o en fossa per inhumació. És un canvi cultural molt important. Això ens revela que estem en una societat on es va consolidant una elit aristocràtica que va acaparant la riquesa i que, per singularitzar als seus components i mantenir el seu domini, imposa els enterraments individuals amb el seu parament corresponent. Al mateix temps, el canvi en el sistema d'enterrament té una intenció ideològica clara: es passa de la inhumació a la terra (el retorn a la Mare Terra, dins el cicle de mort i re-naixement en el marc d'una cultura matriarcal) a la incineració en què les restes convertits en fum pugen al cel, on habiten els nous déus que presideixen la societat patriarcal.