Activitats finenceres: el cas d'una dona i d'uns empresaris

Josep Pàmies
Miguel Giribets

Un seguiment empresarial fet a jueus de l’Aleixar

El seguiment del llibre (LIBER JUDEORUM núm.  90 de  L’ALEIXAR 1344-1348) traduït per Teresa Aleixandre, ens ha permès  fer un seguiment als moviment de capitals que  durant aquesta època es realitzaren dins l’Aleixar, projectats dins l’àmbit local i en d’altres poblacions.

En algunes ocasions podíem entreveure  tancaments d’operacions fetes entre ells dins un àmbit comtal, però sense saber-ne més i a qué s’aplicaven.

Garcia, tocant  a l’Ebre.

Però uns documents (397 al 401) datats en novembre del 1346 originats per la mort de Maimó de Narbona, amb una posterior liquidació d’impostos i tancaments d’operacions ens han obert una possibilitat fins ara no estudiada com podria ser negocis establerts entre jueus de l’Aleixar i les Universitats (ajuntaments) de Garcia i Les Pinyeres, al referir-se en un d’ells «d’operacions fetes en garantia d’unes mercaderies» (no s’especifiquen) que uns jueus de l’Aleixar tenen amb els ajuntaments esmentats. 

Es a dir, no es tracta d’operacions tancades (crèdits/préstecs) ans el contrari són operacions obertes que cobreixen cicles, com podrien ser –posem per exemple- la compra de  productes locals  (vi/oli, fruita seca, etc.) en la que dites universitats entressin en el negoci o com a valedors davant la població i una conseqüent venda a la exportació a través del riu.

Activitats finenceres dels jueus

La carta de garantia donada era  de 100 lliures, es a dir 2.000 sous barcelonesos, suficient per a cobrir la compra/venda de productes i la posterior comercialització.

Al analitzar aquesta operació hem de tenir present que el poc que en saben d’ella  ens ha arribat a través d’uns documents sobrevinguts a la mort (creiem no esperada) d’un d’ells,  i que la resposta a tot el gruix de les operacions  estaria dins las notaries de Garcia o de Les Pinyeres.

Analitzem ara el perquè es materialitza en aquest indret i no en d’altres.

Desprès de la Reconquesta, aquests territoris passaren per diferents senyors feudals, fins que en 1309 el rei Jaume II els cedí als Entença, passant  així en el 1324 a formar part del recent constituit Comtat de les Muntanyes de Prades capital Falset, adquirint aquesta demarcació unes importants fortificacions (Garcia i Les Pinyeres)  fins el riu Ebre i dominant  la desembocadura del Ciurana, amb terres riques des de molt antic en vins, oli i d’altres... Tots aquest productes podien comercialitzar-se a l’exterior a través del port de Tortosa.

El comtat amés de la riquesa minera de que en gaudia, oferia negocis i els nostres emprenedors aleixarecns no desaprofitaren la ocasió que els hi donava el fet d’actuar dins el mateix senyoriu. No eren  “uns més“  disposats a fer negocis. Aquests emprenedors, (Salomó Jacob, Ferrer Maymó, Samuel Cap, Abraham Maymó i Maïr Boniac)   representaven el 60% del volum del negoci financer registrat a  l’Aleixar. A ells s’hi afegiren el matrimoni vallenc  Maimó de Narbona i la seva esposa Ester, -segons Secall- una de les famílies més importants  de Valls. Tot un potencial econòmic en marxa.

I a Tortosa el jueu Casson Eliazer demanava al seu cunyat aleixarenc Vital de Tolosa comandes (cartes obertes de disposició de diners, tancades quan el prestador ho  demana) per un import de 100  lliures. Una és tanca en 20 d’abril el 1374 i l’altra s’obre el 21 pel mateix import, Casualitat?. No ho crec.

Tortosa, porta de l'Ebre

Les dues operacions són del mateix import. Tindrien alguna mena de relació, o eren diferents? No ho sabem. El que sí hi veiem és una activitat que fins ara desconeguda, almenys per nosaltres.

Secall ens recorda dins a seva obra ”que Casson Eliazer, mantingué durant anys les relacions comercials amb el seu cunyat de l’Aleixar...” Coses de família!