Activitats financieres: el cas d'una dona i d'uns empresaris

Josep Pàmies
Miguel Giribets

Un apropament a la dona jueva

Durant tot el seguiment que hem fet el mon jueu de l’Aleixar, poques ocasions hem tingut per a veure la dona jueva prenent part activa en els negocis, més aviat la veiem com a acompanyant del seu marit.

Al enviudar algunes nomenen procuradors per a cancel·lar deutes, cobraments i liquidar impostos pendents i poc mes en sabem d’elles. Per això ens ha sorprès que una d’elles, Esther, en període curt de temps, -tres anys- porti tanta activitat: procuradora, liquidadora, compra-venda de finques. etc.. Creiem pot ser interessant seguir-la.

Matrimoni jueu

Esther, vidua de Maymó de Narbona

Els Narbona procedien Valls i eren (segons Secall) una de les famílies més poderoses d’aquesta aljama. Portaven una intensa activitat financera tant com a matrimoni  com en operacions conjuntes amb d’altres jueus. Nosaltres tants sols coneixem les relacions amb jueus de l’Aleixar.

En març de 1345 veiem com Maïr Boniach jueu de l’Aleixar i com representant d’Ester vídua de Maymó de Narbona, liquida amb Domènec Andreu, recaptador de les rendes de l’Infant Pere, la quantitat de 200 sous per raó d’impostos procedents de les activitats del matrimoni.

L’any següent (març de 1346) Ester actua com a procuradora de Maïr Boniach prenent possessió (amb el consentiment de Marc Virgili, recaptador reial de les Vegueries de Tarragona i de Montblanc)  de dues finques propietat d’Arnau Valls i  esposa Elisenda de La Riba. Amb la venda d’aquestes propietats, es liquidarà el deute de 725 sous que Marc Virgili té amb Maïr Boniach de l’Aleixar. Rés es diuen de quin és l’import del deute del matrimoni de Valls, ni el preu de venda d’aquestes finques.

En novembre d’aquest any, Ester, amb consentiment de Marc Virgili, cedeix tots els drets que té sobre les finques esmentades a Maïr Boniach i es reconeix que Marc Virgili ha liquidat el deute de 725 sous que tenia  amb  Maïr Boniach.

 En novembre també, Ester reconeix que Maïr Boniac ha fet còmput de totes les operacions realitzades en el seu nom i en el del seu marit. Actuen com a testimonis Abraham Maymó, jueu de l’Aleixar i Vides Astruch, jueu de Valls.

Tots aquests documents es fan a la notaria de l’Aleixar i els impostos es liquidaran a través de la seva aljama.

Prestamistes jueus

Tot seguit en un segon document, Maír Boniach reté a Ester el pagament que li pertoca  de 100 lliures (2.000 sous) en garantia d’unes operacions (semblen no vençudes) que el seu difunt marit tenia junt amb d’altres jueus de l’Aleixar (Salomó Jacob, Ferrer Maymnó, Samuel Cap, Abraham Maimó i Maïr Boniach) i referents a unes garanties sobre mercaderies que tenen plegats dels ajuntaments de Garcia i de Les Pinyeres, prèvia renúncia de Marc Virgili  (recordem és el recaptador reial) a executar garanties. Aquests drets d’Ester, al cap de poc temps seran cedits –amb consentiment de Marc Virgili- al grup de jueus aleixarencs que compartien garanties amb el seu marit, alliberant-la  i suposem que liquidant l’import corresponent.

Durant l’any 1347 la veiem reclamant i cobrant els deutes següents:

1. 60 sous a Ramona, vídua de Bernat Ferran de Castellnou (Riudoms)

2. Bernat de Mallorques, esposa Guillelma i el fill, Bernat de Mallorques li liquiden tots els deutes pendents, i

3. En gener de 1347, Ester cedeix a Bernat Cugat d’Alforja, tots els drets que té sobre diversos deutors d’Alforja per un import de 116 sous. Donat que les operacions de préstecs normalment les feien a un any, al haver mort el seu marit en 1345, tot fa pensar que algunes -per no dir totes- les hauria fet ella.

A l’any següent -26 de març de 1348-  Maïr Boniac reconeix haver cobrat 160 sous i 8 diners  de Guillem Maresia  dels 166 i 8 diners que aquest devia a Ester,  per raó d’una venda de finques.

Ester, doncs, no fou la vídua que es queda a casa i nomena procuradors. Ella sola va solucionant els temes financers.

Aquestes operacions ens demostren dues coses molt importants:

1. La bona sintonia que hi ha entre el Recaptador Reial i els jueus de l’Aleixar.

2. Mentre en d’altres vegueries -Tarragona per exemple-, les disposicions del Consell de la Ciutat són constants per tal que la dona no exerceixi cap mena d’activitat comercial (cridar vi pels carrers, cridar blat o farina, exercir la corredoria, etc.) a l’Aleixar -sembla- les coses no són així.

En tenim d’altres dones que durant aquesta època de 1344 al 1348, desenvolupen tasques similars, encara que no amb tanta intensitat.

Ester, una dona emprenedora, conservarà durant un temps la seva casa de Valls, vivin entre les dues poblacions i de ben segur hi compartirà activitats. De les de Valls no en sabem rés ja que es registrarien en aquella població.

Issac, el seu fill, quan es casa fixa definitivament el domicili a l’Aleixar; posteriorment es ven la casa de Valls.  Serà un Narbona de l’Aleixar... ( o de La Leixa, com ells en deien....).