L'Aleixar cristià.

Josep Pamies

Ermita de Sant Antoni

Situada en un turó prop de la vila i a uns 270 mts. d’altitud hi trobem aquesta construcció del romànic primerenc. Aparentment poca cosa dir: fou enderrocada, no es tornà a refer i el poble l’abandonà.

Val a dir que aquest edifici junt amb Sant Blai i l’església de Sant Martí de l’Aleixar, formen un triangle de construccions del romànic força interessant. Si ens ho mirem des  del punt  energètic dels tres  llocs  probablement ens aproparia  a un triangle isosceles regular. Vegeu foto:

La seva situació  ens porta a creure que es tracta d’un lloc evolucionat. Situats en el punt més alt (probablement l’altar) els observadors astronòmics podien gaudir sense moure’s del lloc  -fent tant sols un gir sobre si mateixos-, de tots els punts solsticials (ortos i ocàs) i llunars. A les nits clares podien observar també les posicions dels astres tant a l’hemisferi Nord com el del Sud.

Tot un privilegi.

Situats dins aquesta hipòtesi, cerquem ara als voltants de l’ermita els  possibles indicis que ens reafirmin amb aquesta possibilitat. Així, a  la part del darrera de la ermita i mirant la serralada de La Mussara, hi trobem aquesta roca tallada, on  hi veurem a la part alta una forma de seient que al utilitzar-lo  ens encara vers els 300º, es a dir, el punt de l’ocàs en el solstici d’estiu. No és una casualitat.

El seient a la part dreta

Asseguts en la pedra, tindrem el punt solsticial (un vèrtex, un pic.. etz .) situat vora els 300º.

Un altre es una pedra tallada pel sistema de “tascons de fusta”. Es poden veure les marques en la cantonada dreta superior de la imatge. Podríem oblidar-la  o pensar que el seu destí era el de tractar-la per a usar-la amb fins de construcció. Al mesurar-la ens trobem que la part ample multiplicada per la proporció àuria (1,6180) ens dóna exactament la llargada de la mateixa. Massa casualitat, no creieu?

Pedra tombada al Nord de l’ermita. A la part alta i a la  dreta les marques dels tascons.

A partir d’aquí anem a la recerca del lloc on podria estar situada. Sabem per persones que porten anys treballant el tema que “tot monument megalític, està envoltat dins un cercle d’energia de  forma irregular.  Cercle en el qual  s’hi troben tant  espirals d’energies positives com de  negatives, així com línies transversals coincidents o no amb el lloc on és col·loca el monument (domen/menhir)”. Aquest  és un punt d’energia neutre, com neutra és  també la  pedra utilitzada (1).

Aquesta definició podem dir que a l’Aleixar l’hem trobat en restes de diferents construccions megalítiques (menhirs principalment). Però ara, seguim examinant a l’interior del recinte on hi trobem un cercle d’energia  que penetra a través del mur Nord a una alçària aproximada del centre de la paret; des d’aquí descriu una línia elíptica que segueix vers la par Est, i sense deixar de fer l’el·lipsi per l’exterior de l’edifici es tanca per on hem començat. La zona neutra –lloc del menhir-  la trobem darrera del que seria l’altar. Ho veureu més clar en aquesta foto:

El punt groc, és on probablement el menhir estaria situat.

I seguint als voltants de l’ermita hi van apareixen grups de pedres com aquestes:

Que amaguen? Ni han més, moltes més que conviden a una reflexió i estudi. El que si ens resulta evident és que la ubicació de l’ermita no forma part del capítol de les “casualitats”. Podríem seguir estudiant-les, val més deixar-ho per un altra tema. No creieu?

Ara, estudiarem la construcció i ubicació de l’edifici.

VISTA GENERAL DE L'ERMITA. Observem a l’esquerra una possible  torre. Al fons el Puig d’Angulló.

ESTRUCTURA:

Segueix les normes d’un romànic primerenc, es a dir: parets gruixudes i  contraforts externs pel tal d’apuntalar  una pesada  volta de canó. Desconeix la força de l’arc, fet que no passa a Sant  Blai i San Marti de l’Aleixar, d’època més tardana.

 La Sra. Teresa Abelló veïna de l’edifici, ens transmet la dels seus  avantpassats el record  “que hi havien dos arcs davant la porta.” Rés en resta en peu.

Si ens centrem en l’arquitectura de l’obra  veurem dues parts  diferenciades, a saber:

1. La part Nord enfila les parets laterals,  ens mostra  una torre de construcció probablement àrab. Si ens fixem en la col·locació de  les pedres veurem que passen en filades planes, molt típic de la cultura àrab, pràcticament absent de la rajola típica de la cultura mauritana. Aquesta construcció ens dona una torre quadrada de 6,90 mts.  en cada costat.  Al seu interior i al centre d’ella hi ha una fosa quadrada enrajolada. La brossa dipositada en ella fa impossible un estudi. Probablement es tractaria d’un dipòsit d’aigua.

2. ELS CONTRAFORTS. Són construccions que aguantaren la destrucció. Fets de materials nobles (carreus quadrats i rajola) tots estan dempeus, no així la paret sobre la qual s’adossaven. Construcció àrab-mauritana posterior a la torre? Tot pot ser.

Els contraforts

- 3. ELS MURS

Pròpiament cristians (fixeu-vos en la foto, part dreta i més baixa) ens mostern la col·locació de pedres com si fossin amargenades, per tant no van en filades planes com les anteriors.  No aguantaren l’escomesa.

Tot això ens planteja molts dubtes, com:

- Es tractava d’una construcció cristiana en temps àrabs, feta  amb l’ajut d’aquests?

- Una obra cristiana, aprofitant una torre àrab de la qual enderrocà la façana sud? Una construcció semblant a aquesta darrera hipòtesi l’hem vist al convent del franciscans d’Ixart (avui Híjar) a l’Aragó en la part  més antiga, la qual  també originàriament anava en direcció Nord – Sud (aquesta més tard la referen en direcció Est-Oest).

       Sobre quines restes es va fer la primera edificació?

El LLOC




Interior del recinte. Mireu l'arbre solitari.

Apart de tot el comentat fins ara, l’ermita presenta unes particularitats que la fan diferent a la resta d’edificis cristians de la població. Ens referim a les energies que flueixen del bloc.

Mentre a Sant Blai hi ha una càrrega d’energia positiva, que ens convida al repòs i meditació a Sant Antoni passa ben a l’inrevés. Aquí en quasi bé tot el recinte és un  lloc negatiu. Tant sols en un punt de la part Sud hi trobem un petit cercle d’energia  positiva., concretament on neix l’arbre. Diríem és tracta d’un lloc per a no passar-hi molta estona, fer-hi el que calgui i marxar.

Normalment llocs així en  les cultures antigues s’utilitzaven per a fer-hi rituals i enterraments. Amb el pas dels temps, i donat que el poble els seguia venerant s’anaren substituint les construccions de les antigues creences per centres religiosos. Sant Antoni podria ser o no, un lloc d’aquests? No ens tanquem en banda,  tot pot ser i per a esbrinar.

Per a acabar un detall que ens pot indicar a quin Sant Antoni estava dedicada:

La petjada del gos

Fem notar que a partir del turó de Sant Antoni s’inicia tot un reguitzell de construccions megalítiques (mega=gran, lític=pedra) algunes d’elles de proporcions considerables, amb orientacions solars, probables recintes, etc.,  aptes per a propers treballs que us anirem presentant a mesura que es vagin enllestint.

 El que si demanaríem és que una peça com aquesta no resti en l’anonimat i  que tots plegats hi  prenguem les mesures adients, per tal de conservar-la i poder-la estudiar.

Notes

(1) De CARDEDEU AL MEGALITISME, de Lluïs Vendrell i d’altres. Ed. Ajuntament de Cardedeu, 12-2009, 5482-2009