L'Aleixar més antic
Josep Pámies

Equinocci a l'Aleixar

Al centrar-nos en fer l’estudi  sobre els equinoccis –tal i com passa ben sovint - hem trobat mols treballs que en parlen, tots ells força interessants. Entenem però per la seva claredat que aquí us oferim és un dels més entenedors.

Com molt bé diuen  els autor el dia i hora van canviant arreu del món. A casa nostra -l’Aleixar-, com veureu més avall el dia en que trobem la paritat “dia-nit” més aproximada és produeix en l’any actual del 2015 el dia 20 de març.

Publicat el 17 juny 2013 per balart-irina1120     

            

“L’equinocci (en grec Ισημερί) és cadascun dels dos moments de l’any en què el sol creua l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, excepte en els pols. Tot i així els països més allunyats de l’equador tenen els dies una mica més llargs ja que el Sol triga més en sortir i en pondre’s. La paraula “equinocci” ve del llatí aequinoctium i significa “nit igual”. Hi ha dos equinoccis:

– L’equinocci de primavera o equinocci vernal es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l’equador celeste, passant de l’hemisferi sud al nord. A l’hemisferi nord marca l’inici de la primavera.

– L’equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud.  A l’hemisferi nord marca l’inici de la tardor.

Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l’equador celeste talla a l’eclíptica. En astronomia, aquest punts s’anomenen punt Àries o punt vernal (l’equinocci de primavera) i punt Libra (l’equinocci de tardor). Això és degut a que fa uns dos mils anys, els equinoccis marcaven els inicis d’aquestes constel·lacions.

En els equinoccis el Sol surt exactament per l’Est i es pon per l’oest. Els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates, això és degut als diferents calendaris empleats. La majoria dels l’any és de traspàs. Els equinoccis es retarden 6 hores cada any i un dia països utilitzen el sistema gregorià de 365 dies i 366 quan cap enrere els de traspàs. S’afegeix aquest dia per corregir la desviació gradual dels equinoccis durant les estacions.

Moltes cultures celebren l’equinocci de primavera com l’inici de la temporada de creixement i plenitud, és el cas de la Pasqua.  A l’Iran i l’Afganistan l’equinocci vernal marca l’inici de l’any nou. A més, en els equinoccis se solen realitzar observacions astronòmiques de gran importància”.

Val a dir que fins ara ben poques referencies anunciadores del fet hem trobat. Una fita al Camp del Vent en una zona  rica en seguiments astrals, una altra a Rocanys, i com no, el seguiment de l’ocàs en l’observatori del cim de Rocanys, és el que us podem oferir.

I que tal vegada possibles construccions de culte religiós o espirituals del món antic foren adaptades i transformades en construccions religioses de cultures posteriors, ja que són moltes les esglésies, ermites i o construccions medievals orientades vers aquesta direcció. L'Aleixar en té  mostres tal i com anirem veient

Recordem també, que durant l’edat mitjana l’equinocci era el dia en que es cercaven molts  llocs on construir  edificis de culte religiós. Era el dia en que el “mestre”, acompanyat dels seus companys executava la “quadratura del cercle”, sobre una línia recta d’energia que esdevindria el centre matemàtic del lloc. Avui, conèixer aquest fet ens permet de saber –i no poques vegades- si un edifici ha sofert posteriors canvis en la orientació (Gandesa, Balaguer, etz. etz.) Per tal de no complicar-se massa la vida, els mestres d’obres aprofitaven tant com podien aquests llocs. Llocs que al transformar-se per donar culte a noves formes espirituals feien que els pobladors del lloc s’hi trobessin identificats.

I comencem mostrant-vos l’agulla del Camp del Vent. Una pedra orientada perfectament a 90º, és a dir les 6 hores solars.

Aquesta foto és feta a les 12 hores solars. Vegeu l'ombra indicant-nos perfectament on és el Nord i el lloc per on sortirà el Sol en el dia de l’equinocci.

Prop d’ella hi trobarem –entre d’altres coses– un conjunt de pedres que acompleix les normes d’un menhir, a saber: cercle d’energia que l’envolta, pedra principal neutre i un cercle d’énergia  positiva.

La "Nuca"- com la resta d'animals- sap que aquest lloc és per a carregar-se d'energia  i ho aprofita...

Una altra referència que trobarem a l’any 2011, va ser la que tot seguim mostrem. És a Rocanys la part que mira al migdia. Dues pedres juntes bastant igualades amb un forat al mig apte per a plantar-hi un pal ens fa pensar  que tal vegades no ens calia arribar a l’Edad Mitjana per a saber fer la “quadratura del cercle”...

Una perfecta orientació en l'obertura ( una tomba?...)

Anirem tot seguit a veure la posta del Sol. Sincerament, a pesar de la brossa, i de tot el perill que el lloc comporta, gaudir d’aquest observatori de l’ocàs en els tres punts solsticials és una  meravella, si cap núvol no ho impedeix, clar!.

23 de setembre del 2013. Són les 19hs, 40'. Fixeu-vos que el Sol sembla hagi d'empassar per un cim...No perdeu de vista el petit turó i el cim de la dreta, la següent foto feta 2 minuts més tard....

...el Sol s'acabarà amagant abraçant les dues muntanyes,  la corona solar es fondrà amb una petit cim de formes arrodonides com si es fonguessin en dolça abraçada. Una meravella!

Hem comentat l’aprofitament de punts solsticials en cultures més tardanes. No anirem massa lluny, es fixarem en el campanar de l’Aleixar, -amb una més que probable base d’un minaret àrab – com li afecta  a l’ocas.

23 de setembre del 2014. La façana Oest banyada per el Sol que ja enfila l’ocàs