L'Aleixar dins el mon de l'Islam.
Josep Pàmies i Miguel Giribets





L'Aleixar, una possible estructura àrab



Tot seguit ens endinsarem en el disseny d’una possible població agrícola-militar àrab.



En aquest plànol del casc antic, hi podem observar 5 possibles fases diferenciades. Veiem-les:

1) La part alta, murada
2) Part baixa, també murada (serveis, tallers, etc.,)
3) Zona on els edificis en forma de mitja lluna hi són presents. Coneguda com “LA RAPITA
4) Zona de grans cases agrícoles a extramurs, i
5) Zona d’aigües per a la població. Els Puadors, vinculats al carrer de l’Aigua, esmentats des d’antic
6) A la part Sud-est i a extramurs, el molí del Fernando i el del Grau





La "Baixada de la Ràpita"

Quant a la Ràpita, P. Balañà ens comenta que en els 50 primers anys de la dominació àrab, aquests van construir totes les torres de vigilància que encara avui veiem escampades per la costa i les ràpites (punts de defensa) amb "ribats" (monjos guerrers). Tot concorda: aigua, hortes, molins i una construcció (almunia) dins de tot el paquet de la població amb els seus portals cap als molins. 

A l’Aleixar tenim el topònim del carrer “Baixada de la Ràpita”, evidencia de la construcció d’aquest punt de defensa àrab a la nostra localitat. “La fesomia general de la Frontera Superior andalusina, de caire rural, era estructurada per una xarxa més o menys sistemàtica de fortificacions majors (hisn, plural hussún), enllaçades amb d’altres progressivament més petites, fins arribar a l’expressió mínima de les torres de guaita, talaies (tali’a, plural tali’at), almenares (al-manàra), fars o “cireres” (de l’àrab siràj, “torxa” (...). Aquestes torretes, d’escasa magnitud, i moltes de les quals avui dia són anomenades “Tossal del Moro”, “Coll del Moro”, “Penya del Moro”, etc., se sobreposaven sovint amb restes ibèriques i servien per transmetre i rebre alhora, i successivament, senyals òptiques, mitjançant la llum solar amb miralls, de, foc o de fum –alimares-, i també acústiques, a voltes produïdes amb campanes.”  (Balañà P., L’Islam a Catalunya, Editor Rafael Dalmau)

“Les fortificacions de Miravet, Mora d’Ebre, Garcia, Ascó i Flix, amb comunicació visual directa, connectaven amb un possible tercer districte, el valiat de Siurana de Prades, avançada islàmica contra el cristians que, ara per via terrestre, també permetia l’accés des de Tortosa a Lleida. En aquesta línia, el paper estratègic del Francolí, eix de la Conca de Barberà, però on antigament passava la calçada romana Lleida-Tarragona, restava subratllat per un seguit de torres de guaita. Aquí, en una primera línia, hi havia les poblacions dependents de Siurana: La Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, Prades, Alforja, la Mussara i l’Albiol. En un segon cercle de radi major, es trobaven El Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cérvoles, Falset, El Pradell, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.”  (Balañà P., L’Islam a Catalunya, Editor Rafael Dalmau)

No hay comentarios:

Publicar un comentario