El llogarret de Mascabrers
Miguel Giribets


La vida a Mascabrers


Per escriure les línies que segueixen ens hem basat en "Clau, revista de cultura, El llogarret de Mascabrers, terme de l'Aleixar, Albert Manent"


Mascabrers s'estructura al voltant d'un carrer únic i una petita plaça. L'actual carretera passa pel mig del poblat. 

Cada casa tenia clau del pou d'aigua. El forn d'ús comunitari era el de Cal Garriga, tot i que cada casa podia coure el seu pa. Hi havia una era comunitària davant de la casa de Guardiola. Un personatge que ha deixat memòria és el "Bigoti de dur", de calç Paraire, conegut amb aquest renom perquè es va deixar tallar el bigoti a canvi d'una moneda de 5 pessetes.

En Mascasbrers abundava el cognom Anguera a causa de que una filla del Vell Cabrers (un bandoler i criminal mític a la zona) es va casar amb un mosso del Mas de l'Anguera i van tenir 9 fills.

Mascabrers no tenia festa major pròpia, ja que es celebrava la de l'Aleixar, encara que també acudia a la de Vilaplana, que era el nucli de població més proper. Era costum que les noies, per anar de festa major o a les processons, portessin una caputxa i si marxaven de nit portessin un fanal per il·luminar el camí. Era costum en l'Aleixar que no es comencés la missa primera si no havien arribat els de Mascabrers.

El projecte de construir una petita església al corral dels Guardiola va comptar amb l'oposició de l'Aleixar, doncs perdien influència sobre el poblat, que podia d'aquesta manera convertir-se en poble autònom. A més, Vilaplana va estar durant molt de temps intentant annexionar Mascabrers; en 1877 va reclamar oficialment el terme, encara que sense èxit.

Unes escriptures antigues esmenten el terme de Mascabrers, que anava des de la Font del Llop fins al Coll de la Batalla. Es pot parlar d'un terme de Mascabrers no oficial, format per Mascabrers, les Roques, els Socarrades, els Peragons, la Burguesa, el Rocar i els Colls i potser Puigdebacona i part de les Trilles.


Estat ruinós actual

La zona té poca aigua, el que també abunda en una fundació atípica (alguns musulmans rebutjats i marginats pels vencedors cristians). El pou que es veu al passar per la carretera és de 1890 i té uns 12 metres de profunditat. A les cases no hi havia ni cisterna ni pou, i la font pública s'assecava durant diversos mesos a l'any. Els cultius principals van ser la vinya, el blat, les avellanes i les oliveres; a la fi del segle XIX es conreava el roldor. "Antigament sembla que llauraven amb bous i que moltes cases tenien arnes d'abelles i criaven un o més porcs per tot l'any. Gairebe tothom devia disposar d'un petit hortet on és fèien fesols, bajoques, faves, naps, cols, etc. Per descomptat, también hi hagué algun ramat de cabres ". (Fina Anglés i Joan-Miquel Ventós, l'Aleixar, Cossetània Edicions)

Les cases del lloc, començant per l'esquerra, eren: calç Savall (l'anomenaven Pàmies), cal Garxot o Miets (Anguera), calç Bilo (Anguera), cal Claret (Anguera), cal Racó o ca la Racona o cal Bonifaci (Anguera), cal Sec (Anguera?), casa que els de Aleixar anomenaven cal Garriga (Anguera), cal Marián (Llusà), cal Català (Martí), que la va comprar el Martí i així a les dues cases en deien cal Marián, cal Ponissó (al final, en el camí que porta al mas de l'Anguera, i darrere tenia cal Sec o cal Garriga), cal Tonis (Anguera, a la part de baix de l'únic carrer), cal Guardiola (a l'entrada del lloc, amb seu corral, família rica; després es va anomenar cal Paraire o cal Xacó).

Les cases més importants eren les de Tonis, Savall i Guardiola. Cal Tonis tenia una premsa de vi que ara la podem veure al Museu Vilaseca de Reus i que era d'ús de tots els habitants del poblat. Era una casa molt gran, pavimentada amb rajola vermella, motllures de guix, mobles antics, un bon celler i un teler per filar. Cada 15 dies feien una fornada de pa de sègol, per donar-ho als pobres que passessin pel lloc. Cal Guardiola i Cal Savall estaven proveïts també de premsa.

De cal Tonis solia ser el regidor que formava part de l'ajuntament de l'Aleixar. La casa tenia un rètol que deia "Carrer Caserna del Nord"; l'origen es desconeix, encara que potser té a veure amb les guerres carlines.

No hay comentarios:

Publicar un comentario