GUILLEM MARINER



per Josep Pàmies i Mariné



Desconeixem en quin moment de la nostra historia neix Guillem Mariner, però  si que ens podem apropar a la data que fou enterrat (al voltant del 1400) a l’Aleixar. Entenem doncs, que aquest fet   motivaria la confecció de l'estela mostrada. L'analitzamem tot seguit

Val a dir que esbrinar-ho no ens va ser fàcil. Vàrem precisar l'ajut de persones externes - conegudes de Miguel Giribets -i enteses en l'art de l'heràldica les quals ens indicaren el nom: G MARINER.


A partir d’aquí  es feia avinent la recerca d’un personatge amb aquestes similituds, començant per l'estela.

1er. Un cercle ben treballat. L'equivalent a una  vida perfecta i  equilibrada.

2’òn. Un cadenat. Guarda un secret?, Les claus del tresor local?, Tot pot ser.

3er. La grafia, MARINER dins el cadenat, és un gòtic evolucionat. Diria mes tardà que la lauda que hi ha al portal de  l’abadia ( 1360), Veieu-la al final del treball.

4art. La mà oberta transmet cordialitat, pau, confiança... Un  símbol que l’he vist igual a un poblat berber de Tunísia. No l’hem de confondre amb la “ma de Fàtima“, ja que aquesta té un ull al mig de la ma.

Són pistes, senyals, etc. que porten a creure  es tracta d’un home de fiar, que exerceix les seves qualitats  en la segona meitat del segle XIV.

Revisats tots els documents que hi han en el  Liber Judeoreum  núm.90 de l’Aleixar (1344-1348) (1) no n’hi consta cap Guillem Mariner, ni Mariner que comenci amb G com a nom. En surten a l’Aleixar i  Maspujols de Mariner, però que començi amb G no; tal vegada aquest no necessitava préstecs o no als cercava al jueus. Ja ho veurem.

Per tant, hem de cercar nous camps de treball.  “La Col·lecció de Pergamins de l’Aleixar ( segles XIII al XVIII)” (de Jordi Rius i Jové i Hèctor Fort Robert(1) ens obre noves pistes sobre qui podria ser el nostre Guillem Mariner.

 Aquestes, són: 

1 de novembre de 1365 - El trobem per primera vegada en la venda d'una finca a "l'hort de Sant Blai", ho fa com a "sagristà de l'església de Sant Martí en la seva volta de la feina"per a continuar dient  que " empara tot el nostre èxit en el comunicat emès".

17 març de 1371 . Junt amb  Bernat Riva, jurats de l’Aleixar venen un censal de 300 sous de tern amb totes les obligacions “que consten al llibre tercer de la cúria” (cort) amb data 23 de febrer de 1363.

15 setembre 1371. . Guillem Mariner i Bernat Rinau., redimeixen un censal de 100 sous a Joan Monreal...

10 de març de 1382. Pere Mariner i Aymeric Mariner de  “mansi dels Pugols” (avui municipi de Maspujols)  reben de Guillem Mariner i Pere Carbonell, jurats de l’Aleixar 100 sous barcelonesos d’un censal.

3. de setembre de 1385 Pere de Llucmajor  i Guillem Mariner, jurats de l’Aleixar, concedeixen a Esteve Riboy i Arnau Marti de Valls  terminun franquos….questias, tallis, ceniis auxilis ete servicis dominorum tam regali quam etiem vicinale” es a dir, concedeixen franqueses sobre questies, talles, cenes i altres serveis i obligacions tant reials com locals, per un període de 2 anys. Ells a canvi es comprometen a exercir el seu ofici a la vila i pagar i al llarg dels propers cinc anys 20 sous a l'any el dia de la Mare de Déu d’Agost.

1 de juny de 1390.  Guillemus Mariner  major..” -el fet d'anotar major, és  per ser el més important del document? - com a jurat de l’Aleixar liquida part d’un censal, i en constitueix un altra a Siuraneta, vídua de Francesc de  Timor. 

3 de novembre de 1398. El tornem a trobar en la constitució d’un censal de  sis-cents sous entre Bernat Muler de l’Aleixar i la “universitate loci d’Allexario” Censal pel qual la vila pagarà cada any 42 sous per la festa de Sant Andreu d’abril.

8 de gener de 1415. Convocatòria del Consell General dels habitants de l’Aleixar, de Manso dels  Pujols, i de Salviano, ( tots ells  “in termini Allexario”) sota els porxos de Berenguer Cot, per tal de recaptar 3.000 sous que havien de pagar a Pere Ycart, procurador del comptat de Prades. Als homes de Maspujols, els hi toca pagar 55 lliures ( 1.100 sous) i han de fer un censal a Antoni Ferre de la vila de Reus.

D’aquest mateix document, cal entreveure que Guillem Mariner ja no sigui  l’esmenta’t fins ara., Més aviat es tracta d’un jove (el seu fill?) segons es fà notar :  ” …quod nos Guillemus Mariner minor dierum, Raymundus Baconus major dierum….”. Aquesta apreciació de minor. i de “major”, fins ara no l’havíem trobat.


Amb tota la documentació analitzada, podem entreveure que Guillem Mariner fou un home important dins les finances a la universitat local, en una època econòmicament a la baixa, no absenta de pagar impostos elevats fruit d’un passat no gens  llunyà en el que la vila era un centre financer; un lloc on  hi acudien els aleixarencs i el pobles veïns de la vegueria de Tarragona.


És  home de pau i actiu; constitueix censals en nom de la Universitat  i també en nom propi; és l'encarregat de recaptar impostos locals i a la vegada de negociar amb l'administració superior càrregues financeres de vegades massa feixugues. Era aquest el sentit del cadenat que hi ha a l’estela funerària?. Un cadenat, la ma oberta.... Tal vegada si poguéssim veure l’altra cara de la mateixa (recordem que la majoria d’esteles son treballades les dues cares) tindríem  més informació.

Lauda en agraïment per haver-se  enllestit les obres de l’església. Es l’any 1359 ..i Sant Miquel ens guarda.
(1) Traduïts per Teresa Aleixandre i Segura
(1) Ed. CENTE D’ESTUDIS COMARCAL JOSEP IGLÉSIES- Reus 1995


Fotografies: Josep Pàmies

No hay comentarios:

Publicar un comentario